Taller de tècniques interpretatives per a formadors i treballadors socials

Aquest taller va adreçat als monitors i formadors, tant per a tenir eines a l’hora d’expressar-se i prendre consciència de com ens mostrem davant del grup, com per a disposar de material per portar a terme una activitat artística i terapèutica.

Iniciar-nos en el món de la interpretació teatral, ens proporciona les claus per conèixer el món de les relacions socials, i la possibilitat d’entendre reaccions i respostes que d’altre manera són de difícil comprensió.

Propostes

iniciació al món interpretatiu.
eines per millorar la nostra expressivitat.
prendre consciència de com ens expressem davant del grup
possibilitats de moviment i jocs gestuals
elements plàstics.
Com organitzar una activitat teatral en grup.

Iniciació al món interpretatiu

Ningú és negat per expressar-se, quan diem que algú és poc expressiu, estem fent una valoració de com s’expressa, però no deixa d’expressar-se. Cada un de nosaltres té un comportament ben diferent segons la situació i davant de qui se’ns planteja.
Aprofundir en aquesta idea, vol dir acostar-nos als còdics interpretatius, entendre com es fa realitat un relat, de manera que sigui tant interessant per qui el realitza com per qui en fa d’espectador. Sempre partint de la veritat del què s’explica i no com una cosa exterior del que planteja l’acció.
Qualsevol activitat artística no es pot fer només des de un plantejament intel.lectual , o únicament seguint un mètode d’ instruccions sinó que s’ha de viure primer com una experiència vital. Aquesta experiència viscuda en primera persona és l’única cosa que ens fa possible assimilar conceptes.
A diferència d’altres activitats artístiques, el teatre sempre es realitza col.lectivament - fins i tot en el cas d’un monòleg el públic hi intervé directament amb la seva presència i les seves reaccions- .
Tota tasca creativa ens dóna la opció d’entrar en perímetres diferents dels que ens movem normalment, i la possibilitat de conèixer i valorar-nos d’una manera nova ,
El jocs interpretatius ens ajuden a recrear-nos en personatges oposats al nostre, aquell que ens hem anat construint durant la vida.

El teatre és interessant quan ens permet mostrar la realitat nova, les cares amagades del nostre caràcter i mostrem als altres allò que descobrim en nosaltres mateixos.
Per mitjà dels jocs teatrals obtenim al mateix temps un resultat lúdic i terapèutic.

Iniciar-se al món interpretatiu a partir d’exercicis d’expressió, de relació, d’improvització, de coneixement corporal i consciència del moviment, ens ajuda a entendre’ns més com a persones i éssers socials, a explorar “la vergonya” i a relacionar-nos de manera més oberta.

Propostes

-Com estructurar-se per explicar un relat, un conte.
-Com donar moviment a les paraules.
-Com captar l’atenció dels nens hiper actius.

Tot allò que representa mostrar-se davant del qui escolta és interpretació. Explicar un conte, donar-hi vida, entrar dins de les paraules, formar-ne part. Aquest és un procés d’aprenentatge i tothom pot fer-ho sempre que partim de personalitat única del qui explica, i no d’una idea preconcebuda de com s’explica una història.
En definitiva explorar, jugar, entrar en la convenció teatral.

Prendre consciència de com ens expressem

Tothom tenim una presència física ben diferent, donada per les nostres condicions genètiques i per la nostra pròpia psique.
No es tracta de canviar ningú sinó d’enriquir-nos en el coneixement de nosaltres mateixos.
Per prendre consciència de com ens expressem és important “desaprendre” alguns hàbits de conducta relacional.
L’expressió de les persones és el que ens relaciona amb els altres, forma part del món dels sentits.
Els cinc sentits ens relacionen amb el món exterior .Davant d’una agressió, els sentits ens posen alerta i ens fan reaccionar de manera de protecció.
Transmetem allò que sentim, no només el què diem en paraules. Si expliquem una història sense sentir-la, només com una narració , el que ens escolta tampoc li passa res i és fàcil que perdi el fil i l’interès.
Des que naixem, són els estímuls externs els que van formant la nostra expressivitat, apart d’altres condicionaments físics i personals que impregnen el nostre caràcter, és el nostre entorn més proper que ens farà moure’ns d’una manera o parlar d’una altra.
Aquest treball ens ajuda a mirar-nos a nosaltres mateixos des d’un nou angle i treure rendiment de la nostra expressivitat ben dirigida.
Possibilitats de moviment i jocs gestuals.
La expressió oral no només són paraules, ens expressem també en moviments o reaccions físiques moltes vegades inconscients.
Tots tenim tensions acumulades damunt, i quan la pressió exterior és més forta, les tensions poden provocar molèsties físiques.
El treball de moviment que es proposa ensenya mecanismes per alliberar aquestes tensions i convertir-les en un moment de creativitat.

Elements plàstics.

Construcció amb paper de titelles i màscares que ens ajuden a la representació del conte.
Elements escenogràfics per desenvolupar un muntatge.
Manipulació de titelles .
Construcció de l’autoretrat.