Projecte de taller d'expressió amb salut mental

Benvolguts

Us escric per oferir-vos tallers de teatre per als vostres usuaris..

Sóc actriu, llicenciada a l'Institut del teatre, formada en art- teràpia, dnasa creativa i gestalt.També  amb potsgrau de pedagogia d' expressió ofert pel Institut del teatre de Barcelona, i he participat en tallers de escriptura de guions per Sanchis Sinisterra a la Fundació de la Caixa, acció social.

Compagino la meva activitat d'actriu, dirigint tallers de formació d'art dramàtic i de creació escènica

He dirigit diferents muntatges a joves , adolscents, adults i des de fa un temps que he començat a treballar en tallers d'expressió per a salut mental.

Treballo diferents mètodes de tècniques expressives, sumant-hi la meva experiència com actriu.

Després d'anys de professió, ha tingut la sort de treballar amb diferents col.lectius tant d'aquí com d'altres països i cultures diverses.

 En aquests tallers que us presneto, la finalitat no és només preparar una presentació, sinó el procés, en el qual es va desenvolupant  el camí que anem fent per arribar-hi.

Preparar escenes, aprendre a crear personatges, ens dóna moltes possibilitats per adquirir noves visions de la nostra personalitat o de la manera de relacionar-nos amb els altres, i amb nosaltres mateixos. Per tant aquesta tasca ens ajuda , sempre des del joc , a descobrir-nos amb una nova mirada.

La direcció o cordinació de muntatges amb persones de característiques especials, és fer un vestit a mida des de les possibilitats de cada un dels elements del grup. Un muntatge escènic  i de creació, demana de la col.laboració de tots. El procés del taller pot servir-nos per desemvolupar habilitats socials, ajudar-nos a expressar les nostres emocions, les nostres pors, les nostres alegries i trobar el nostre espai en el grup, i també, a partir de la ficció, entendre la realitat. El teatre, observa els comportaments de la vida.

Hi ha qui  no es veu en cor, però, a la fi del procés de presentar-se en públic. També, per experiència ho contemplo, i aquestes persones són les que ajuden a les altres a fer realitat el muntatge, és a dir. a encarregar-se de les tasques de regidoria, de preparar els elements d'escena, i forment part igualment del grup.

Es parla molt d'integració, i aquests tallers, poden ajudar, gairebé terapèuticament, sense cap pretenció de que així sigui, a poder integrar-se i a oferir alguna cosa conjunta i alhora individual.

Les relacions que es creen al fer exercicis de tècniques d'expressió són molt profundes, perquè són reacions humanes que totes les persones del món reconeixem. L'essència humana, traspassa fronteres i ajuda a sentir-nos més integrats tant amb el grup com en un altre entorn social.

 Durant el transcurs del taller, la feina del director és escoltar, i saber captar on els qui el fan se senten més còmodes. També els components del grup aprenen a observar, escoltar, i aprendre, més que del diàleg de les situacions que es creen, de les actituds corporals, de sortir al, que podriíem dir, espai escènic  en blanc i deixar fluir les ocurrències que arriben. Com espectadors valorem les sensacions que rebem i aplaudim cada moment interessant. L’actitud oberta i espectant a les propostes dels actuants, els fa sentir valuosos, originals. Aprenem a acoplar-nos a les propostes dels altres. A sortir dels espirals individuals i a viure el moment que se’ns planteja en cada exercici.

Un taller d’expressió com el que us presento ens ajuda a desbloquejar-nos. I tant a desconectar del món exterior, com a poder manegar-nos-hi amb més flexibilitat.

El teatre, com qualsevol narració, té una presentació, un nus i un desenllaç. Alguns dels exercicis es concentren en trobar el desenllaç de situacions, que des de la ficció, poden ser quotidianes.

Podriem afirmar que el teatre ens ajuda a trobar solucions en els conflictes i aquestes poden ser múltiples.

Les sessions tenen sempre una part divertida, riem, i ens aplaudim. Abans de pensar en qualsevol resultat hem de crear un ambient de molta confiança, tot ha de ser facil, natural. Totes les persones resulten interessants per ser observades, es a dir per explicar algun relat que ens atrapi 

Sempre que transmeti una veritat, és a dir que l’intèrpret parli des de la seva pròpia veritat,

Més enllà de les circumstàncies que la persona estigui visquen en un moment concret de la vida. Aquesta és la màgia del teatre.  Com tots els aprenents de màgia pretenem acostar-nos a aquest art.

Si es tracta d’un grup de persones que tenen un diagnòstic determinat, o que estan fent un tractament, no vol dir que no puguin participar en una activitat com aquesta; al contrari, crec que els pot ajudar perquè és una aventura on poden sentir que es realitzen.

 Cada sessió s’inicia en moviment; destensar, respirar. Preparem el cos per fer altres coses.

Tothom aporta, mai ningú és exclòs i aquells que, d’entrada, tenen una actitud més aviat tancada,reservada, o pànic a implicar-se, com que al començament les propostes són, aparentment, molt simples,  sencilles que no demanen mostrar res d’un mateix, hi van entrant d’una manera molt natural. Mentre que les persones que tenen molta necessitat de cridar l’atenció, i d’alguna manera ser protagonistes constants, aprenen a mesurar aquestes ànsies quan es va donant pas a les iniciatives dels companys.

 En ocasions, la manera de demanar atenció és a partir de molèsties físiques que utilitzem com excuses per evitar moure’ns. Segons quins tractaments, paralitzen el desig de moure’ns. Per això i dins de les possibilitats possibles, és important fer una introducció de conexió amb el moviment i la flexibilitat.  La música, ens ajuda a conectar-nos, els exercicis corporals sempre són com una dansa, nosaltres sóm la música. Encara que algú tingui mobilitat reduÏda, pot expressar coses amb el cos. En aquest sentit, hi ha gent amb cadira de rodes que fan  espectacles meravellosos de dansa. També en teatre es poden aconseguir resultats magnífics.

En una ocsió, vaig tenir oportunitat de col.laborar en un taller i creació artística sota la direcció del senyor Pierre Clein que treballava per justicia a França. El taller era a la presó de Frenes a Paris. L ‘activitat de creació artística formava part d’un programa d’integració social per a presos que estaven acabant les seves comdemnes i apunt d’integrar-se a una vida en llibertat. Els havien arrestat per diferents delictes i es consideraven gent perillosa, violenta. L’experiència va ser interessantissima. Durant quinze dies, vaig assajar amb ells.En les nostres hores d’assaig, en l’espai

on ens trobavem, dintre la presó, era com un món apart. No tenien cap necessitat d’utilitzar la  violència, i dia a dia, s’anaven obrint, des de la seva creativitat. Va ser molt emotiu. Després de la funció que es feia per a educadors, funcionaris del centre, i alguns companys, no vaig poder evitar plorar. Aquells homes se’m van acostar preocupats a donar-me consol., amb una tendresa que feia conmoure. En aquell taller s’havia aconseguit un vincle de respecte, d’atenció per els companys, que els mateixos educadors, no s’ho acabaven de creure.

Quan vaig iniciar-me fent tallers d’ expressió, i ja que a mi el teatre, m’agradava des de petita, pensava que seria molt fàcil que els alumnes que tindria s’impliquessin de seguida. No sempre és tan sencill. Ni les espectatives que jo tenia, corresponien a les respostes de la gent, amb qui treballava. Em vaig sentir fustrada i vaig optar per continuar formant-me. En el camí de la meva formació; en art teràpia, en tècniques actorals, en dansa creativa, en improvisació, vaig anar trobant respostes. La primera és qui dirigeix un taller no ha d’imposar una idea, sinó transmetre material perquè les idees surtin i estar molt atent per recollir-les.

Si per altres disciplines artístiques, és necessari dominar unes tècniques, en el cas del teatre, podem començar a exercir-lo d’entrada i les tècnica és tan subtil que només aprenent a escoltar al company d’escena,ja estan passant coses força interessants.  

Aquest tallers, no són per a formar actors, o actrius, sinó que utilitzem el teatre per treballar altres coses com ara la comunicació, la cohesió del grup, reforçar l’autoestima, i sobretot divertir-nos.

Trobo convenient, fer un parell de session setmanals, per mantenir la il.lusió, el ritme i l’esperit del que s’està aprenent, fresc. En ocasions només es possible fer-ho una vegada per setmana, i també es pot fer, sempre que hi hagi una continuïtat.

La durada de cada sessió hauria de ser d’hora i mitja, o dues hores. També depent del número d’usuaris, que aconsellaria, unes setze persones, mínim deu. – en els exercicis sempre es important fer d’espectador i poder fer coses amb companys i companys diferents.

A la fi dels tallers, tot i que no és l’objectiu principal, es farà una mostra, una creació teatral, una classe oberta amb públic; amics, familiars, terapèutes o espectadors en general.

La durada recomenable d’un taller, és de sis mesos. En cas de no tenir tant de temps, pot ser trimestral, però el procés d’assimilació, necessita un temps i una constància.

Per altres qüestions, no dubteu en comunicar-vos directament amb mi, estaré encantada d’atendre-us.